perspectives 2009

20 anys donen per moltes pujades i baixades. Tot i això, d'uns anys ençà no passem del 5/7 (q no es poca cosa). Els darrers anys hem intentat superar-nos amb diferents alternatives sense exit (1er va ser el 3/7ps, despres el 4/8 i el 2008 el 2/7). Algun any hem anat de menys a mes (no hem descarregat el 5/7 fins ben entrada la temporada). Algun any hem assolit castells de 7 i mig d'hora (Sant Pere, 4/7ag, 5/7 i 2p/5sim). tot i així, tot i els diversos patrons, cap d'aquests anys hem passat del 5/7. I això e fa pensar. Potser es q ja ens està bé? Potser ens hi conformem?.
Senyors, que volem ser de grans? quin model de colla volem? Fins on volem creixer? Anirem fins on nosaltres volguem. No es tracta de possar objectius: depenen del dia a dia i potser no treballar a un any vista, potser a dos, o a tres...Caminar, avançar
Aixi q fer grans coses, cal nar pas a pas. "Fins el més llarg del viatge comença amb la 1a passa" (proverbi xines).
Propera parada: 3/7 i 3/6ps. Quant? quant la colla vulgui/vulguem
salut

Home la veritat, és que la colla farà el que vulgui fer, però allò d'assajar un castell un any per tirar-lo per collons aquell any, ho hauríem de començar a obviar. Estic a favor d'assajar un castell, i no tirar-lo fins que estigui madur, per exemple el 2/7 l'hem assajat mig en serio el 2007, i en serio de de bo el 2008, però encara li falta un xic. Seguim-lo treballant i tirem-lo quan estigui madur, que no passa res per no tirar-lo a vans de temps. Tirem-lo quan toqui, quan el tinguem per tirar. Pel que fa als altres castells, doncs el mateix, es digui 4/8, 3/8, o 3/7p.s., la qüestió és assajar, mat xacar i quan el veiem es tira, i una norma bàsica en el món casteller és que per fer un castell, primer has de fer el immediatament inferior net, llavors és quan es veuen les possibilitats reals.